EXTRACTO. DE ISABEL GARCIA TORRES

Bufava un vent fred i humit quan va arribar a l’últim reducte. Els primers minuts els va dedicar a observar l’exterior. Era una ruïna, havien caigut algunes balconades i la teulada parcialment. Tot ell tenia un color imprecís, d’aquells que es menja la pols dels anys i la memòria no recorda. No entenia com encara no s’havia enfonsat. Alguna cosa li deia que aquell edifici tenia vida pròpia i s’entossudia en mantenir-se com un vell que espera algú per dir-li les seves últimes paraules. Va aturar-se al primer pis, després de recórrer l’edifici de dalt a baix i sense trobar-hi res d’interessant. Només en el quart pis hi va trobar un molinet antic, molt curiós, i es va decidir a endur-se’l. Era una petita relíquia, tan sols pel fet d’haver sobreviscut. 

En entrar al primer pis va sentir com si una força inesperada l’empenyés cap a dins. A fora, el vent havia parat i una calidesa suau el va embolcallar. 

Era un pis petit de tres habitacions. El menjador donava a un balcó, l’únic que es conservava sencer a l’edifici, i on hi havia un sofà antic i una butaca de conjunt.  Després de dedicar un temps a cada estança, va mirar el rellotge i va entrar a la cuina, l’últim lloc que li quedava per a revisar. A diferència de la resta del pis, es conservava prou bé. Era estreta i longitudinal. En una de les parets s’apreciava una esquerda allargada, de la mida d’una petita taula. Quedaven alguns armaris a dalt i a baix. Els va obrir, però no hi va veure res. Es disposava a marxar quan  va tornar a obrir el primer armari de baix , el més proper a la finestra, i el va tornar a examinar detingudament. Era com si, a dins, hi hagués una altra cavitat. Va pensar que, potser, l’armari original havia estat refet amb un altre de més modern, sense poder destruir-lo. Resseguint-lo amb els dits, va trobar una esquerda a la paret interior i va estirar amb força cap a enfora. Després d’alguns intents, aquesta va cedir, deixant un forat negre i humit al mig . Va ficar el braç a dins, però alguna cosa pesada se li resistia. Al final va poder arrossegar-la: era una caixa metàl·lica, ben conservada i tancada. Va decidir emportar-se-la  a l’oficina. Una curiositat estranya i de gran magnitud es va apoderar d’ell.

Ja al seu despatx,  i davant d’una caixa oberta amb ajuda d’un especialista, va observar tot el que contenia : un CD i un llapis de memòria, una llibreta i un pila de fulls escrits lligats amb una cinta. Va agafar la llibreta que deia “Maria” i la va inspeccionar. De tapes dures  i molt gastades , d’un color imprecís entre verd i marró. Els fulls de dins eren grocs i la lletra rodona i petita. Es va acomodar a la cadira i va llegir hipnòticament…

Eren les vuit del matí quan la Maria es va llevar espantada al mirar el despertador. Portaven una hora de retard. Va empènyer fortament en Gabi per a què es lleves i l’ajudes amb les filles. El bateig era a les cinc i encara quedava una bona jornada de feina. Va engegar la radio mentre sentia com el seu home obria la porta del lavabo. Els mals pensaments la perseguien una altre vegada i al mateix temps es deia que seria tant bo estar així sempre, com aquests últims dies. Començava a cantar  quan es va obrir la porta del dormitori i la Marina la va  mirar amb els ulls com a taronges.

El matí va passar amb molta pressa i a les quatre ja estaven tots preparats per sortir de casa. La Maria se’ls va mirar  i es va sentir contenta. Feien molt bon aspecte. En Gabi estava guapíssim amb la camisa blanca, néta  i acabada de planxar. S’havia afaitat i el cabell negre i rebel l’afavoria  i li va recordar quan es van conèixer. Un calfred li va recorre per tot el cos i va imaginar com no li agradaria que acabes el dia. Tant de bo no l’hagin de tornar a cridar de la feina… Abans de marxar ja havien parlat però ella recelava de les seves bones paraules. 

Després de l’ofici van anar cap a la casa dels seus amics. Serien uns quants a dins del petit pis. Tota la família d’en Juan i la Paca, que eren  molts i a més de nosaltres hi serien els de can Redondo i els amics de la feina d’en Juan. Estava tot impecable i la taula ben plena d’entrepans i pastissets, alguns enviats des del poble. Les nenes van demanar poder agafar menjar i la Maria va haver de renyar a la Carlota perquè ja tenia un entrepà a la mà.

—Dona, no siguis tant seca –va dir rient en Gabi – que la nena és petita i no sap que fa.

—Deixa a la dona i les filles i vine a la cuina —Va dir-li en Juan —Portem la beguda, que fa calor i estem assedegats.

—Ja vinc! —va dir mirant a la Maria i fent-li senyes des de la porta.

Van omplir la tauleta auxiliar amb llimonades, taronjades i coca coles. I després les cerveses i el vi pels grans. En Gabi va agafar un gots i va servir a la Maria i a les nenes i ell se’l va omplir de llimonada.

—Què fas, no siguis calçasses…! Llimonada…?, com les nenes —li va retreure l’Edu, el germà de la Paca—agafant-li el got i omplint-li un altre de vi.

Tots es van mirar i un breu silenci va dominar l’estança.

—Deixa’l Edu que fa dies que en Gabi no està bé de l’estómac —va dir-li la Paca agafant a la Maria del braç i dirigint els ulls cap en Juan.

Després d’uns moments de tensió van tornar les converses, els crits… i la música de la ràdio va ompli tota la casa i alguns van agafar les dones i van començar a ballar. La Maria va veure com en Gabi entrava a la cuina i  tancava la porta. Anava a buscar-lo quan van sortir ell i l’Edu rient i amb una ampolla a la mà.

—Maria! Ara torno i ballem – li va dir el seu marit, amagant-se l’ampolla —L’Edu en vol ensenyar com van les obres de casa seva. Torno de seguida!

Ella no li va contestar. El que se li va remoure per dins era massa gros. Va anar al lavabo i va començar a plorar amb una ràbia com mai l’havia sentit.

Quan va acabar la festa, en Juan i la Paca la van acompanyar al barri. Tots anaven callats i les nenes cansades no s’atrevien a trencar aquell silenci…

________

Isabel Garcia Torres

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s